“Quan en el silenci tota paraula és oblidada
irromp davant vostre amb nitidesa.
Quan ho realitzeu, el temps deixa de tenir límits
i és el moment en que el vostre medi ve a la vida.
Aquest esperit meravellós i estrany brilla de puresa com la lluna com un riu d’estels,
com els pins recoberts de neu i els núvols que amaguen els cims.
La seva aura meravellosa llueix en la foscor,
és semblant al somni de la garsa que vola en el cel il·luminat,
semblant a l’estany immòbil d’una tardor lluminosa.
El temps sense límits es resol en allò inútil i  res és discernible.
En aquesta llum tot esforç s’oblida”.

El cant de la llum silenciosa del Mestre Wanshi (1091-1157)

L’actitud de la ment durant zazen és l’actitud de la no identificació. Durant la nostra pràctica de zazen nombrosos pensaments i emocions apareixen però només els hem d’observar i deixar passar, sense agafar-nos a ells, sense perseguir-los, continuant el seu fluir incessant. Tampoc els hem de rebutjar ni intentar ocultar-los.

En la nostra pràctica no hi ha res a perseguir ni res a rebutjar. Si aquesta és la nostra actitud, tant pensaments com emocions acaben sent com núvols en el cel, que passen, i la consciència que està més enllà del pensament i el no pensament apareix.

La no-identificació amb els propis pensaments ens permet tornar a la condició original, a la realitat de la nostra vida en unió amb tot l’univers, a la no dualitat. A l’estar en harmonia amb la verdadera naturalesa de la nostra existència una gran llibertat interior apareix.