“Si algú pregunta què és el zen,
no cal dir res per a explicar-ho.
Mostreu tots els aspectes de la vostra postura.
Aleshores el vent de la primavera bufarà
i farà que s’obri la meravellosa flor del pruner”.

Daichi-Sokei (1290-1366)

És important comprendre els diferents aspectes de la postura de zazen per evitar que la immobilitat comporti una rigidesa física contrària a la fisiologia natural. Busquem en la postura equilibri i mantenir la verticalitat sense tensió.

Es tracta d’assentar-se al mig del zafu (coixí rodó en el qual l’alçada és en funció de la flexibilitat de cadascú), recolzats sobre els ísquiums de manera que el coixí s’estabilitza pel contacte dels genolls amb el terra. La posició de les cames pot ser de lotus o semi-lotus. La posició i l’alçada correcte del coixí permeten que la columna vertebral s’estiri en direcció al cel sense crear tensions dorsals o intervertebrals. El cap segueix aquesta vertical, entrant la barbeta i estirant la nuca d’una forma natural. Les espatlles, la caixa toràcica i l’abdomen estan relaxats de manera que permetin una respiració fluïda i sense esforç. Els ulls estan mig tancats i la mirada descansa al davant i al terra en un angle de 45 graus. Recolzem els canells damunt les cuixes , col·locant la mà esquerra damunt la mà dreta i ambdós palmells mirant cap a dalt. Els dits polzes estan en contacte com en una prolongació d’un vers l’altre, simplement tocant-se, sense pressionar massa fort. Al mateix temps les mans estan en contacte amb l’abdomen.

Durant zazen l’atenció ha de mantenir-se vigilant sobre cada detall de la postura i també sobre la respiració. Amb aquesta actitud present es produeix la unió de cos i ment. Els pensaments deixen d’encadenar-se els uns amb els altres. Apareixen perquè és la seva naturalesa però si l’atenció es manté en la postura desapareixen sense deixar rastre. De forma natural i inconscient la voluntat personal de l’ego deixa d’intervenir. És establir-se en l’instant present.

Un mateix no pot veure la pròpia postura i al mateix temps és fàcil crear-se il·lusions sobre la pròpia pràctica, és per això que és recomanable la pràctica en un dojo (el lloc de la Via) i seguint els consells d’un practicant antic.