Quan ens asseiem en zazen (meditació zen) ens bolquem completament en la postura i en l’expiració, no hi ha cap filtració, cap escletxa. La nostra postura, el nostre acte de plena presència aquí i ara ho engloba tot. És el camí per tornar-nos íntims amb el nostre veritable ésser. És el tema fonamental d’aquesta pràctica, és el punt fonamental de la nostra vida. Això és el que de vegades anomenem “la nostra veritable naturalesa de Buda”, si no trobem aquest veritable ser, si no intimem amb la nostra veritable naturalesa és difícil trobar la pau al nostre cor, la satisfacció plena, sempre ens falta alguna cosa però en realitat no falta res. El camí d’aquesta intimitat, el camí que ens porta a la nostra veritable llar se’ns obre d’instant a instant, a través de l’actualització de la plena consciència, de l’actualització de zazen, de l’actualització de cada expiració i cada gest. Zazen és un camí d’obertura, és obrir-nos al nostre veritable ser i és obrir-nos a l’univers, a la vida, al dharma i, alhora, és un camí d’abandonament, de despullament. Ens despullem de la nostra pell, del nostre ego, dels nostres aferraments. Ho deixem caure tot.
El zen és el camí per trobar i intimar amb el nostre veritable ésser, per seure en  la nostra veritable llar. És el que sovint anomenem el despertar. Però, despertar a què? Despertar a la nostra veritable naturalesa, despertar a la realitat, és a dir, despertar el Buda que tots som. Buda sempre ha estat aquí però la nostra ment discriminatòria ens ho oculta. Si abandonem la nostra ment discriminatòria podem obrir-nos a la veritable realitat del nostre ésser, arribar a la nostra morada. A l’exili d’aquesta mai trobarem la satisfacció, la pau. Això que avui anomenem budisme o zen no és res més que el camí que ens porta a la consciència del nostre veritable ésser.

Això reflecteix dos aspectes de l’ensenyament totalment lligats, units, ja que el camí que ens porta cap al nostre propi ésser, cap a la comprensió, és el mateix camí que ens porta cap als altres, és el camí del compartir, de la compassió, del lliurament. No és el que el dharma necessiti de nosaltres però si tallem tota dualitat no es pot fer res més. Des del nostre cos limitat, des de la nostra situació limitada, estem en unitat amb tot l’univers, amb la vida i amb el dharma que s’expressa a través nostre.

Hi ha dos kanji que formen la paraula dharma, són el kanji de l’aigua i el d’inici d’activitat, de fluir. És l’aigua que flueix i que tot ho amara.

Buda teòricament podia haver-se quedat assegut al seu racó però no ho va fer sinó que va anar a trobar-se amb els altres. Després de l’experiència de la unitat si ens obrim totalment a ella, no podem fer res més que posar-nos a disposició de la vida, del dharma. És l’origen i l’arrel de la veritable compassió, del veritable amor. És important instal · lar-nos en  la nostra veritable llar, en el nostre veritable ésser. Actualitzar moment a moment aquest despertar. Aquest és el sentit i la realitat profunda de zazen.

Pere Taiho Secorún