Kusen, ensenyament oral durant zazen, de Pedro Taiho Secorún durant la setmana de pràctica que va dirigir a la Gendronnière, del 29 de maig al 2 de juny de 2024.
1.
M’agradaria compartir amb vosaltres unes paraules de Dogen que vaig sentir per primera vegada en aquest temple fa molts anys.
Són les recomanacions finals, el darrer paràgraf del Tenzo Kyokun, recomanacions al cuiner, recomanacions a algú que practica la via.
Des d’aleshores i des de la primera vegada que les vaig sentir aquí a la Gendronnière, m’acompanyen com un mantra, com una oració que repeteixo sovint.
Diu Dogen per finalitzar: “Que sigueu cap de temple, monjo antic, responsable encarregat d’una funció o simplement un monjo comú, no oblideu mai viure amb alegria, cultivant l’amor profund dels pares i expressant-vos en totes les vostres activitats amb un esperit sense prejudicis.”
Al Tenzo Kyokun, Dogen parla dels tres esperits.
Roshin, l’esperit de la compassió, el pur donar sense esperar res. És l’esperit dels pares, per exemple, o de l’àvia. Parla de Daishin, és l’esperit ampli, l’esperit sense límits, més enllà de les barreres dels prejudicis i parla de Kishin, l’esperit de l’alegria, la profunda alegria de la pràctica, la profunda alegria de viure.
Siguin quins siguin els nostres rols o circumstàncies, Dogen ens emplaça a cultivar els tres esperits. A transformar les paraules en l’energia de la nostra via, és a dir, a transformar les paraules en la nostra pràctica de cada dia.
Avui tenim la sort d’estar reunits aquí a la Gendronnière i de poder actualitzar aquestes paraules durant aquests dies, en el millor dels entorns.
No deixem cap escletxa entre zazen i nosaltres, no deixem cap escletxa entre el samu i nosaltres.
Simplement bolquem-nos a cada acte, a cada moment, amb un esperit compassiu, amb un esperit obert sense prejudicis, amb un esperit profundament alegre. És la nostra pràctica que continua.
2.
“Si no entreteniu ni alimenteu els vostres pensaments i emocions, aquests cessaran de molestar-vos. Si deixeu fluir la vostra respiració naturalment, harmoniosament, no quedarà sobre el nostre zafu més que el pes d’una flama sota el cel buit.”
La pràctica de zazen, la pràctica del temple, alleugereix el nostre cos i la nostra ment. Només hem de parar esment a no entretenir els nostres pensaments i emocions. Quan una emoció sorgeix amb força, un pensament agitat, l’hem de poder observar i abandonar en aquell mateix instant.
Amb cada respiració la nostra postura de zazen torna a néixer. La nostra vida comença de nou. Podem tornar-nos transparents, lleugers, caminar un pam per sobre del terra. Si deixeu fluir la vostra respiració naturalment, si som capaços d’abandonar tot allò que sorgeix, no quedarà sobre el nostre zafu més que el pes d’una flama sota el cel buit.
El nostre cos es torna lleuger, la nostra ment es torna lleugera, les coses es posen al seu lloc de manera natural. Quan s’aixeca el sol, els ocells canten. Quan cau la nit els ocells callen. Quan la nostra respiració flueix natural i la nostra ment no es posa sobre res, el món es posa en ordre.
Tenim la sort de poder estar aquí uns dies practicant. Sigueu delicats amb vosaltres mateixos, sigueu delicats amb els altres. Quan la nit avança, els ocells aleshores callen, és la condició normal. Tot és al seu lloc, no hi falta ni sobra res.
3.
Quan Dogen ens parla de cultivar tots tres esperits, l’esperit de la compassió i l’esperit de l’amor, l’esperit de la grandesa de visió i del no prejudici i l’esperit alegre, ens parla d’aspectes de la nostra pròpia naturalesa, no són abstraccions . Encara que en puguem parlar, no podem afrontar-los simplement des de la voluntat, ens hem de fer íntims amb l’essència d’aquests esperits i d’aquestes paraules.
Deixeu que es manifestin. Per això hem de deixar d’entretenir i alimentar els nostres pensaments i emocions. Torneu a corregir la postura, deixeu que la respiració flueixi naturalment, moment a moment deixar caure. És dirigir l’energia, dirigir la nostra vida a la direcció adequada.
4.
Kishin és la joia del goig, la joia de la pràctica, la joia que es manifesta en dirigir els nostres passos cap a la dimensió més alta de la nostra existència.
“El meu desig més sincer, diu Dogen al Tenzo, és que esgoteu la força i els esforços de totes les vostres vides cada dia i en cada instant de la vostra pràctica de cuiner, de manera que creeu una connexió indestructible amb el dharma de Buda. Considerar cada cosa així, és Kishin, l’esperit feliç.”
A la nostra via i a la nostra pràctica, tenim una connexió meravellosa, una oportunitat, un moment exacte.
La felicitat de la pràctica, la felicitat profunda de la vida, es pot manifestar en el més petit gest. Aquesta felicitat no és estranya a l’ésser humà, sinó que està en la seva pròpia i profunda naturalesa. És com una perla brillant, resplendeix enmig de les complicacions i el patiment de la vida, que correspon a la nostra naturalesa profunda d’éssers desperts. Ens hem de tornar íntims, profundament íntims.
La felicitat que emana de la pràctica, la felicitat que apareix quan som realment on hem d’estar. Com els ocells que expressen amb el seu cant la felicitat simple i profunda de ser qui són.
“El meu desig més sincer és que esgoteu la força i els esforços de totes les vostres vides a cada instant de la vostra pràctica, de manera que creeu una connexió indestructible amb el dharma de Buda. Considerar cada cosa així, és Kishin, l’esperit feliç.”
5.
Per acabar torno a recordar les paraules de Dogen, les recomanacions al cuiner. És el mantra del Tenzo Kyokun, és un far per al mariner, un mapa per al desorientat.
Són unes paraules amables per als que practiquem la via. Paraules que hem d’intentar pair, fer reals a la nostra vida quotidiana. Com el Tenzo, que ho pot fer en tractar un gra d’arròs.
“Que sigueu cap de temple, monjo antic, responsable encarregat d’una funció o simplement monjo comú, no oblideu mai de viure amb alegria, cultivant l’amor profund dels pares i expressant en totes les vostres activitats amb un esperit sense prejudicis.”
Dirigir el timó de la nostra vida en aquesta direcció és la profunda recomanació que fa Dogen al cuiner.
La nostra vida es pot tornar pacífica i lluminosa. Cadascú pot trobar aquell lloc d’estabilitat que ens és propi, aquell lloc de joia profunda que ens és propi, aquell lloc compassiu i amorós que ens és propi, aquell lloc de compassió i amor que ens és propi, aquell lloc de pau que ens és propi.
Quan a la boira s’esvaeixen les cares
i la neu esborra tota empremta i tota traça
Quan la molsa recobreix els esglaons vells de l’escala de jade
i el mar ja no sap d’ansietats,
un finíssim fil de plata brilla a la foscor
i uneix tots els budes,
del passat, del present, del futur.
Com que he tingut la sort d’haver nascut com a humà, haver trobat la Via i haver conegut Etienne Mokusho Zeisler, i com que encara tinc memòria, em veig en el deure de rendir-li homenatge, de nou, avui aquí, a la Gendronnière. En senyal de respecte i gratitud.
En acabar zazen farem una cerimònia per ell. Tres Hannya shingyos, i qui vulgui podrà oferir per a ell, sigueu els seus amics espirituals o els seus amics de copes, i també qui no ho l’heu conegut, però hi esteu units pel fi fil de plata de la vostra pràctica.