Preserveu aquesta flor delicada que no podem agafar, que no permet molts discursos, que està envoltada pel tènue tul del silenci de zazen.

El zen, va dir una vegada el mestre Deshimaru, no existeix, és millor canviar-li el nom i dir-li “vida”.

Aquesta flor delicada, no accepta cap nom, els que heu tingut l’oportunitat d’haver sentit la seva delicada aroma, ni que sigui una mil·lèsima de segon, fins i tot inconscientment, no la podeu oblidar mai.

Sovint parlem de budisme, del zen, utilitzem múltiples paraules, algunes estranyes, parlem de mestres, de patriarques, i al final hi ha alguna cosa que acaba anomenant-se zen, però en realitat el zen no existeix. Existeix el delicat aroma d’aquesta flor, que no podem atrapar.

També Dogen va escriure que no li agradava gens la paraula zen, que ell practicava la Via de Buddha.

Què vull dir amb això? Si us plau no us enredeu amb les paraules, no us enredeu amb els conceptes, no us enredeu amb els embolics mentals, deixeu-ho caure tot i simplement abraceu amb tendresa el moment present. Totes les paraules, les complicacions, ens separen d’aquesta flor delicada que, no obstant això, aquí i ara la tenim amb nosaltres, és com la cuca de llum que hi ha a l’entrada del dojo i ens acompanya en aquesta sesshin.

Com a practicants i aspirants al despertar, hem de posar atenció al que realment és important, despullar-se de tota la resta.

Torneu contínuament a aquesta flor delicada embolicada amorosament pel silenci de zazen. No perdeu el moment present.