Kusen (ensenyament oral durant zazen) impartit per Pere Taiho Secorún

Hi ha un passatge cèlebre en la nostra tradició que és la història de Bodhidharma quan arriba a la Xina. És un punt important en el qual el zen sempre ha posat molt èmfasi, és una petita història que té moltes lectures. Aquest passatge, per exemple, se’ls dóna als “sushos” quan fan la cerimònia del Combat del Dharma, perquè facin un “teisho”, una conferència, perquè el comentin.

La història explica bàsicament que l’emperador de la Xina té interès en veure una persona del qual diuen que és un monjo que ha vingut de l’Índia, al qual vol fer una sèrie de preguntes, conèixer si té algun ensenyament i veure si és algú important. Bodhidharma era un tipus barbut que venia del sud de l’Índia i es trobava a la Xina, en una altra cultura, on no coneixia ningú ni coneixia les seves tradicions, podem dir que estava perdut en un país desconegut. Fonamentament la trobada, o el que s’ha escrit d’ella, són unes poques preguntes.

L’emperador que havia fet molt pel budisme, havia construït temples, havia fet copiar sutres, etc etc. Li diu:
“Seria impossible enumerar tots els temples construïts, els sutres copiats, els monjos alliberats, des que vaig assumir el tron” (alliberats vol dir que estaven al seu càrrec i podien dedicar-se a les tasques religioses sense preocupar-se de la manutenció, de buscar-se la vida).
“Emperador: Quins mèrits he adquirit?
Bodhidharma: Cap mèrit en absolut
E: Per què no hi ha cap mèrit?
B: Aquests són només efectes trivials dels éssers humans i dels déus. La causa és supèrflua, són com les ombres que segueixen a la forma, encara que existeixin no són la cosa real.
E: Quin és el veritable mèrit?
B: La pura saviesa que és subtilment inabastable. El cos la rep de manera natural, buida i tranquil. La saviesa així no és buscada per les coses mundanes.
E: Quina és la veritat suprema entre les veritats sagrades?
B: Allò que és evident no té res de sagrat.
E: Però qui ets tu? Qui és la persona que està davant meu?
B: No ho sé “
L’emperador no va comprendre res. Bodhidharma va marxar tranquil·lament cap al nord del país i es va asseure durant nou anys davant d’un mur, explica la llegenda.

Quina és la lectura que vull fer avui? L’emperador vol obtenir, entendre, classificar, però les respostes de Bodhidharma se li fan completament incomprensibles. L’emperador no ho reconeix, és un indi barbut que ve de lluny i diu coses estranyes.

Què és l’important? El budisme zen posa l’accent en aquest passatge perquè l’acte fundacional en el qual es diu que Bodhidharma va transmetre el zen a la Xina no pot ser entès per la comprensió, ni per l’estratègia, ni pel reconeixement de l’emperador, ni per les virtuts de ningú, sinó que està basat en la quietud davant del mur. No existeixen llocs adequats per a la pràctica. Quan Bodhidharma va arribar a la Xina està completament sol, no es pot servir de cap estructura. El diàleg amb l’emperador li fa veure que no comprèn realment què és l’essencial i Bodhidharma se’n va.

Dogen comentant aquest passatge diu “Bodhidharma va descansar el seu bastó”. Va deixar de peregrinar, simplement va seure, en la quietud de cara al mur. No practicava la meditació zen. Durant molt de temps ningú podia comprendre el motiu d’aquell seure. Per això van veure i van escriure sobre Bodhidharma practicant una cosa que van anomenar la “meditació zen”. Dogen ja apunta aquí un tema que avui segueix sent molt actual, posar-li nom a això de seure, donar-li un sentit útil. La gent no podia comprendre el motiu d’aquell seure i al final li van posar un nom: “meditació zen”.

“Va seure en la quietud de cara al mur, continua Dogen, però no estava aprenent “la meditació zen”. Sense llibres, sense sutres, era simplement la veritable autoritat del dharma correcte “. No hi ha res on agafar-se, ni tan sols el zen, el budisme. On és la veritable autoritat del dharma correcte?

El Mestre Uchiyama, que va ser successor de Kodo Sawaki al petit temple de Antai-ji, solia parlar del “zen sense joguines”, és a dir, cos i esperit despullats de tot. La nostra ment racional vol comprendre, vol ordenar, vol classificar, el nostre cos emocional vol calor, vol carinyo, vol renom. Seure a la quietud de cara al mur és transcendir en un instant tot això.

Hi ha una frase de Dogen en aquest mateix text que diu que “la casa en flames està més enllà de l’enteniment, el camp obert està més enllà del conèixer”. El passatge de Bodhidharma sempre ha estat important per a la tradició del zen perquè d’alguna manera mostra que en la quietud de cara al mur no hi ha res sobre el que recolzar-se. El camp s’obre més enllà de tot intent d’agafar, a això el podem anomenar “el misteri de zazen”. Per què no? És un misteri.