Escrit en el segle XIII pel mestre zen japonès Eihei Dogen (1200 – 1253), fundador de l’escola Zen Soto, per difondre els principis generals de zazen (meditació zen)

La Via és fonamentalment perfecta. Ho penetra tot. Com podria dependre de la pràctica i de la realització? El vehicle del Dharma és lliure i està desprovist d’obstacles.  Per què s’haurien de fer esforços? En realitat, el Gran Cos és més enllà de la pols del món. Qui podria creure que hi ha alguna manera de treure’n la pols? Mai és diferent de ningú, sempre és exactament on és. Per què anar amunt i avall per practicar?

No obstant, si es crea una separació, per més fina que sigui, la Via continuarà tan lluny com el cel de la terra. Si es manifesta la més petita preferència o antipatia, l’esperit es perd en la confusió. Imagineu una persona que presumeix de comprendre i que es fa il·lusions sobre el seu propi despertar: entreveient la saviesa que penetra totes les coses, segueix la Via i aclareix el seu esperit i fa néixer el desig d’escalar fins al cel. Aquesta persona ha començat l’exploració inicial i limitada de les zones frontereres però la seva acció encara és insuficient en la Via vital de l’emancipació absoluta.

Considerem Buda, encara que en néixer ja estava en possessió del coneixement, es poden veure les traces de les set setmanes que va estar assegut en lotus en immobilitat total. I Bodhidarma, la transmisió del segell  ha conservat fins avui el record dels nou anys que va estar assegut davant d´una paret. Si els savis de l’antiguitat eren així, com poden els éssers humans d’avui deixar de practicar la Via?

Per  tant, heu d’abandonar una pràctica basada en la comprensió intel·lectual, anant darrere les paraules i agafant-les al peu de la lletra. Heu d’aprendre a fer la mitja volta que dirigeix la vostra llum cap a l’interior per il·luminar la vostra naturalesa veritable. El cos i l’esperit s’esvairan per si mateixos i el vostre rostre original apareixerà. Si voleu arribar a despertar heu de practicar el despertar sense entretenir-vos.

Per fer zazen convé una habitació silenciosa. Mengeu i beveu sòbriament. Abandoneu tot afany i allunyeu tota preocupació. No penseu: “Això està bé, això està malament.” No prengueu partit a favor o en contra de res. Atureu tots els moviments de l’esperit conscient. No jutgeu els pensaments ni les perspectives. No tingueu cap desig d’arribar a ser Buda. Zazen no es limita a la posició asseguda o estirada.

En el lloc on tingueu costum de seure, poseu-hi una estora espessa i un coixí a sobre. Asseieu-vos-hi en lotus o mig lotus. En la postura de lotus, poseu primer el peu dret sobre la cuixa esquerra i el peu esquerra sobre la cuixa dreta. En la postura de mig lotus, acontenteu-vos de posar el peu dret sobre la cuixa esquerra.

Afluixeu-vos la roba i el cinturó. Que quedin ben posats. Aleshores poseu la mà dreta sobre la cama esquerra i la mà esquerra (girada cap amunt), sobre la mà dreta. Les puntes dels polzes es toquen. Seieu amb la columna ben dreta, en l’actitud corporal correcta, ni inclinats cap a l’esquerra ni cap a la dreta, ni cap endavant ni cap enrere. Assegureu-vos que les orelles estan en el mateix pla que les espatlles i que teniu el nas en línia vertical amb el melic. Poseu la llengua a la part frontal del paladar. La boca està tancada; les dents, en contacte. Els ulls han d’estar sempre oberts i heu de respirar suaument pel nas.

Quan estigueu en la postura correcta, respireu profundament una vegada: inspireu i expireu. Inclineu-vos a la dreta i a l’esquerra i immobilitzeu-vos en una posició asseguda estable. Penseu des del fons del no-pensament. Com es pensa des del fons del no-pensament? És el més enllà del pensament (hishiryo). Aquest és en si l’art essencial del zazen.

El zazen de què parlo no és l’aprenentatge de la meditació. No és més que el Dharma de la pau i de la felicitat, la pràctica-realització d’un despertar perfecte. Zazen és la manifestació de la realitat última. Les trampes i les xarxes de l’intel.lecte no la poden atrapar. Quan hagueu conegut la seva essència sereu semblants al tigre quan penetra a la muntanya o al drac quan es submergeix a l’oceà. És necessari saber que quan es practica zazen el veritable Dharma es manifesta i que des del principi es descarta la relaxació física i mental així com la distracció.

Quan us aixequeu, moveu-vos suaument i sense pressa, pausadament, deliberadament. No us aixequeu de sobte ni amb brusquedat. Quan es mira el passat, s’observa que transcendir al mateix temps la il·luminació i la no-il·luminació, que morir asseguts o drets, sempre ha depès del vigor de zazen.

Per una altra banda, el despertar provocat per un dit, una bandera, una agulla, un mall; o la realització efectiva gràcies a un espantamosques, un puny, un bastó o un crit, això no pot ser entès pel pensament dualista. Encara menys es pot conèixer amb la pràctica de poders sobrenaturals. Està més enllà del que es veu i se sent. ¿No es tracta, més aviat, d’un principi anterior als coneixements i a les percepcions? Dit això, no importa gaire que se sigui intel·ligent o no. No hi ha diferència entre el llest i el beneit. Si es fa un esforç concentrat i decidit, això ja és practicar la Via. La pràctica-realització és pura per naturalesa. Avançar és una qüestió de quotidianitat.

En general, tots els éssers dels tres móns respecten el segell de Buda. La particularitat del nostre llinatge és la devoció per zazen, simplement seure immòbil, amb una entrega total. Encara que es digui que hi han tantes ànimes com éssers humans, tots realitzen la Via de la mateixa manera, practicant zazen. Per què abandonar el lloc que teniu reservat a casa i vagar per les terres polsegoses d’altres regnes? Un sol pas en fals i us separareu de la via recta traçada davant vostre.

Vosaltres heu tingut la sort única de prendre forma humana. No perdeu el temps. Aporteu la vostra contribució a l’obra essencial de la Via de Buda. Qui es complauria amb la guspira vana i fugaç d’una pedra foguera?

Forma i substància són com la rosada sobre l’herba, el destí és com un llamp que s’esvaeix en un instant.

Us ho prego, honorables deixebles del zen: fa molt temps que esteu acostumats a palpar l’elefant en la foscor, no tingueu por ara del veritable drac. Consagreu les vostres energies a la Via que apunta directament a l’absolut. Respecteu els que han arribat més enllà i estan lliures d’esforços; harmonitzeu-vos amb la il·luminació de tots els Budes; succeïu a la llegítima dinastia dels patriarques, comporteu-vos sempre així i sereu com ells.

La vostra cambra del tresor s’obrirà per ella mateixa i vosaltres en gaudireu lliurement.