Notícies

imatge noticia

El dissabte 16 de setembre el Centre Zen de Barcelona va participar en la segona Nit de les Religions de Barcelona organitzada per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR). El projecte s’emmiralla en “La Nit de les Religions" de Berlín, una iniciativa que es duu a terme a la ciutat alemanya des del 2012.

La Nit de les Religions és una iniciativa que consisteix en una jornada de portes obertes de centres de diverses tradicions religioses de la ciutat de Barcelona. Els assistents a la jornada segueixen un itinerari autoguiat amb el qual poden escollir la comunitat que visiten en cada moment.

Juntament amb el Centre Zen de Barcelona, més de 30 comunitats religioses de la ciutat de Barcelona van obrir les seves portes per oferir diferents activitats per tal que la ciutadania pogués conèixer-les.

El Centre Zen de Barcelona , que també havia participat en l'anterior edició, va mostrar els espais del centre i va fer una explicació introductòria sobre el budisme i la meditació zen. Finalment es va oferir un te japonès als visitants mentre s’obria el diàleg i es responien les preguntes dels visitants.

Aquest projecte vol contribuir a fer conèixer una realitat a vegades desconeguda com és la diversitat religiosa, afavorint un espai de trobada veritable, lluny de les imatges sovint distorsionades que ens arriben sobre les diferents tradicions religioses que conviuen a la nostra ciutat.

Vesak 2017

El Centre Zen Barcelona va participar en la celebració del Vesak 2017, organitzat per la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes. Aquesta data commemora el naixement, la il·luminació i el parinirvana de Buda, segons la majoria de les tradicions budistes. Per aquest motiu es van reunir budistes de totes les tradicions, en una festa que va posar de manifest la unitat fonamental de tots els practicants budistes més enllà d'escoles i etiquetes. 

Pere Taiho Secorún, monjo zen responsable del Centre Zen Barcelona, va dirigir la meditació que va obrir la celebració i Josep Carles Valdés, monjo també del centre, va fer una de les lectures de textos per part de les diferents entitats.

El lema de la celebració de 2017, va ser "Compromesos amb la consciència del present" per posar de manifest que el passat ja no existeix i el futur és incert i que per tant, s'ha d'aprofitar l'oportunitat única d'haver nascut amb un cos humà per aplicar-nos a l'àrdua però profundament satisfactòria tasca del despertar suprem. Si aconseguim viure sempre en el present, minut a minut sense interrupció, estarem molt a prop de l'anhelat despertar, perquè, com diuen els mestres, el veritable Buda és la consciència del present.

imatge noticia

El Centre Zen de Barcelona ha participat en la commemoració del 50 aniversari de l'arribada del Mestre Taishen Deshimaru a Europa, que s'ha realitzat del 12 al 14 de maig al Temple de la Gendronnière a França. En aquesta commemoració han participat totes les sanghes europees i tots els mestres que van participar en la implantació del Soto Zen durant els últims cinquanta anys. Els camins presos per tots i cadascun d'ells poden haver estat diferents, però el punt de partida és el mateix, la pràctica de zazen i l'anhel que va motivar el seu compromís: establir el Dharma del Buda a Europa.

Una àmplia delegació de mestres japonesos van arribar a França, especialment per participar i assistir a aquestes celebracions.

Podeu veure algunes fotografies preses per la sangha del Centre Zen de Barcelona durant aquests dies a la galeria de fotos de la web.

imatge noticia

Els temples i dojo zen reciten diàriament l'eko dels Patriarques, una llista de 54 mestres que han transmès el zen des de Buda Shakyamuni. No obstant això, moltes dones han estat també grans mestres Zen, i hauríem de poder també oferir el nostre reconeixement.  A "Les matriarches du Zen" Francois Loiseau Dosan, deixeble del Mestre Taisen Deshimaru, ha estudiat aquest tema i proposa una llista de 54 dones per recitar en els temples Zen.

En el document adjunt trobareu una traducció al castellà de la seva proposta de llista de matriarques:

 

Guenmai

El dissabte dia 18  de Febrer de 2017 el Centre Zen de Barcelona va participar en un dels tallers del cicle "Diàleg Interreligiós i Alimentació" organitzats conjuntament per la Fundació Migra Studium i la Casa Turca de Barcelona. Jordi Hosan Miquel va impartir el taller, acompanyat d'Elena Kyoisei Crespo,

que es va desenvolupar a la seu de Migra Studium al carrer De Palau de Barcelona. Els participants van col-laborar activament en l'elaboració del menú que va consistir en una genmai, un curry de verdures, compota de poma i te verd.

El motiu d´aquests tallers és aprofitar la gastronomia per introduïr diferents tradicions religioses, a través dels cuiners que hi participen. L´agraïment, la benevolència, la generositat i l´atenció justa van ser els fils conductors del taller, el qual va concluïr amb el dinar conjunt de tots els participants.

Podeu llegir més sobre aquest taller en la pàgina web de la Casa Turca de Barcelona.

Taller guenmai

Taller cuina

 

Jornades Sangha

Els dies 14 i 15 de gener es van portar a terme unes "Jornades de la sangha" en el Centre Zen de Barcelona per poder reflexionar de temes com la pràctica del zen en els nostres dies, la Sangha, el compromís amb la Via o el compromís amb va la pràctica. Van intervenir diferents monjos/es del Centre Zen, per després obrir el torn de paraula perquè tots els assistents poguessin fer les seves aportacions i comentaris.

Els temes tractats van ser:

1a Sessió: El zen de Dogen a occident i en el s. XXI.

1. Característiques del budisme zen soto. La seva essència per a la pràctica  avui.

2. La pràctica laica. Implantació del zen a occident.

3. Reptes i dificultats de la laïcitat. Pràctica i vida social.

 

 

2a Sessió: La Sangha. 

1. Història i importància de la comunitat espiritual.

2. Què no ha de ser un grup religiós. 

3. Característiques de la sangha avui.

 

3a Sessió: Compromís amb la Via. 

1. La presa de preceptes i ordenació de bodhisattva.

2. L'ordenació de monjo/a.

3.  La costura del kesa i el rakusu com a manifestació de la pràctica i el compromís.

 

4a Sessió: Compromís versus pràctica. 

1. La pràctica al temple i a casa. Zazen i litúrgia. 

2. L'acció desinteressada.

3. Tenzo: actitud, pràctica i servei.

 

imatge noticia

El Centre Zen de Barcelona va rebre una visita organitzada per l'Espai Avinyó. La visita s'emmarca en les activitats que porta a terme BCN Acció Intercultural, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona per fomentar el diàleg i les relacions interculturals a la nostra ciutat.
Els assistents van poder visitar el centre i conèixer l'essència del que s'hi realitza, des de la meditació zen fins a la cuina, és a dir, el com portar la pràctica del zen també a les activitats quotidianes.

Podeu veure el vídeo d'aquesta visita clicant aquí

imatge noticia

Presentació i entrevista a Yusho Sasaki, monja zen i responsable de l'oficina Europea del Zen Soto, amb motiu de la seva visita al Centre Zen de Barcelona.

A manera de presentació farem servir les pròpies paraules de Yusho Sasaki davant la sangha del Centre Zen"Bon dia a tots. Avui donaré una conferència sobre el Dharma, però com que és la primera vegada que visito aquesta sangha, abans de començar faré una petita introducció sobre la meva persona. En primer lloc, el meu nom és Yusho Sasaki i estic treballant a l'oficina Soto Zen a París des del gener passat. Ja vaig treballar en aquest lloc fa divuit anys, així que és la segona vegada que treballo en aquesta oficina, i la segona vegada que visc a París.

Una de les preguntes que més habitualment em solen fer aquí a Europa, versa sobre el punt de vista de la situació de la dona en el zen. Hi ha molta gent que no ha conegut mai a una monja japonesa i aquest fet es deu al fet que no hi ha massa monges. Si he d’explicar-ho en números, dels quinze temples existents al Japó on resideixen uns trenta mil monjos, només el 3% són monges, amb una mitjana d'edat de setanta-dos anys. Pel que podríem considerar a les monges com una "espècie en perill d'extinció". Aquesta és la situació actual de les monges, i aquest és un tema sobre el qual aquí a Europa em pregunten sovint, i sempre dono la mateixa resposta: jo no sóc la típica monja. A Japó, l’habitual és ordenar-se entre els dotze i els quinze anys, després anar a la universitat, després viure un any com a monjos i acabar treballant en algun temple. El que fan és treballar, perquè és bastant comú que al Japó el fet de ser monjo es consideri com una professió. En el meu cas, vaig ser ordenada en un període bastant tardà de la meva vida, als cinquanta anys, vaig treballar fora de Japó durant quinze anys i vaig viure durant força temps a Londres, fins a la meva ordenació. Pel que he tingut una vida de família i de treball fins a finalment dedicar-me per complet al zen.

A Europa crec que no hi ha molta diferència entre un monjo o una monja i les persones laiques, aquesta és una de les raons per la qual no em vaig ordenar fins als cinquanta anys. La principal raó per la qual vaig decidir fer-me monja, va ser conèixer la meva mestra Shundo Aoyama Roshi que és la directora d'un Sodo de formació exclusiva de dones. Com sabeu al Sodo japonès els homes i dones estan separats, perquè si es barregen l'ensenyament es pot tornar complicat, pel que normalment estan separats. Vaig residir durant cinc anys en aquest Sodo amb la meva mestra, que va ser el motiu del meu desig de ser monja i ser com ella. Encara que sóc monja, les úniques coses que trobo diferents en el meu interior són els canvis i les prioritats, i la major prioritat ara com a monja és ensenyar Budisme. Així que tota la resta, la meva família, el meu treball, la meva vida, s'ha tornat secundari. Aquesta és l'única diferència que trobo en el meu interior. "

 

Entrevista:

En primer lloc, agrair-li la visita a Barcelona. Ens agradaria fer-li unes breus preguntes per poder publicar l'entrevista al web del centre Zen de Barcelona.

- Els practicants de budisme zen europeu tenim present que l'arrel d'aquesta pràctica està al Japó (després d'haver passat per l'Índia i la Xina), però la cultura japonesa és molt diferent a l'europea. Vostè que està visitant diferents centres europeus ¿observa si aquestes diferències culturals es traslladen a la pràctica del zen?

Crec personalment que qualsevol tipus de religió es barreja amb la del país on arriba. Quan el budisme originàriament va passar de l'Índia a la Xina i va començar a desenvolupar-se pròpiament el budisme zen a la Xina per posteriorment traslladar-se a Japó, Japó va importar el budisme zen xinès però també van entrar aspectes de la cultura xinesa. El mateix passa actualment a Europa, quan importem el budisme zen japonès altres aspectes de la cultura japonesa arriben amb ell. Si mirem la roba que ara portem, el quimono que tenim sota és japonès, però les àmplies mànigues del Kolomo (quimono negre que porten els monjos/es) tenen el seu origen en la vestimenta dels funcionaris oficials xinesos. I el kesa (mantell del monjo/a) prové de l'Índia i segurament portaràs a sota una samarreta que serà europea. Això ens mostra que és molt difícil saber quina part és cultura japonesa i quina no.

 

- Una diferència cultural podria ser a nivell dels rituals i cerimònies. Sembla que el Japó compta amb una cultura més ritualista i que a Europa estem menys familiaritzats, i de vegades fins i tot hi ha rebuig cap a l'aspecte cerimonial. Creu que és correcta aquesta percepció?

És correcta aquesta percepció perquè al Japó, que s'ha desenvolupat el budisme zen en els últims 1.000 anys, trobem per exemple al Mestre Dogen (segle XIII) que va recomanar que practiquessin zazen (meditació asseguda) als grangers, als comerciants, etc., però eren persones que treballaven de les 4 del matí fins a les 10 de la nit pel que no podien fer zazen, per això es van desenvolupar els rituals. Fer gassho o un signe d'adoració era possible, ho feien i després tornaven a la feina. Ara que el zen ha arribat a Europa pots escollir quina part vols emfatitzar.

 

- He llegit també que al Japó només un 10% dels temples compta amb sala de meditació. És correcte?

Alguns temples tenen i altres no. Deshimaru quan va portar el zen a Europa es va basar en zazen, la meditació, i això marca la diferència a Europa.

 

- Pel que fa a l'organització dels temples. A Europa bàsicament estan formats per monjos/es i altres practicants que treballen, que tenen família, és a dir, persones laiques. Podem establir similituds amb el Japó?

La majoria d'aquestes persones no volen fer-se monjos, volen romandre com a laics, van als grups de zazen o a una sesshin i combinen la vida familiar amb la pràctica.

 

-En El zen europeu els monjos/es són laics.

Exactament. Jo per exemple no em vaig ordenar monja fins als 50 anys, tot i que vaig començar a practicar zazen sobre els vint anys. Abans d’ordenar-me tenia altres prioritats, treballava, etc., de manera que no sentia la necessitat d'ordenar-me. Entenc la confusió que pot generar això.

 

- Com a membre de Sakhyadita Spain no puc deixar de preguntar-li com veu la situació de la dona dins el budisme zen. És una pregunta que de vegades les meves companyes del budisme tibetà em pregunten a mi, pel que estic encantada de poder fer-li la pregunta a vostè.

Dogen va ser un mestre zen molt progressista que ja al segle XIII parlava de la igualtat de gènere, però deia que totes les persones que practicaven, dones o homes, estaven influenciats per la cultura, i en la cultura japonesa l'home està per sobre de la dona. Hem d'entendre que això és una característica de la cultura japonesa no dels ensenyaments zen. És una influència cultural. Aquests últims cinquanta anys ha canviat, ja que les dones poden rebre el shiho (la transmissió) i poden tenir deixebles. Ara podríem dir que està bastant igualat excepte en l'aspecte cultural. Però sembla que està millor que en el cristianisme on les dones no poden ser sacerdots ni celebrar missa. El soto zen és molt més igualitari. Vaig estar a la conferència de Sakyadhita a Tailàndia i allà no hi ha monges, les dones que hi havia eren laiques i hi eren per un interès cultural.

 

- Des d'Europa ens dóna la sensació que el fet de reclamar una equitat de gènere en les tradicions espirituals s'està portant a terme sobretot per part de dones occidentals. Creu que en aquesta reivindicació hi ha alguna diferència entre orient i occident?

Jo crec que aquesta reivindicació és deguda al fet que estem al segle XXI, si estiguéssim cinc-cents anys enrere, hem d'entendre que no es veuríem malament que l'home estigués per sobre de la dona, un cop més és la cultura, no és el budisme. Hem d'entendre que hem de ser iguals com a éssers humans, sense distinció entre home o dona.

 

Sílvia Palau Pujols

 

 

imatge noticia
imatge noticia
imatge noticia

El dissabte 17 de setembre el Centre Zen de Barcelona va participar en la Nit de les Religions de Barcelona organitzada per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR). El projecte s’emmirallava en “La Nit de les Religions de Berlín”, una iniciativa que es duu a terme a la ciutat alemanya des de fa quatre anys. Era la primera vegada que es portava a terme a Barcelona i va tenir una gran acollida.

Juntament amb el Centre Zen de Barcelona, 24 comunitats religioses de la ciutat de Barcelona van obrir les seves portes per oferir diferents activitats per tal que la ciutadania pugués conèixer-les. El format de la proposta era un itinerari autoguiat per al visitant que podia decidir quines eren les comunitats que més li interessava visitar.

El Centre Zen de Barcelona va obrir les portes per mostrar els espais del centre i fer una explicació introductòria sobre el budisme i la meditació zen. També es va parlar del paper de la dona en la tradició zen. Finalment es va oferir un tè japonès als visitants mentre s’obria el diàleg i es responien les preguntes dels visitants.

Aquest projecte vol contribuir a fer conèixer una realitat a vegades desconeguda com és la diversitat religiosa, afavorint un espai de trobada veritable, lluny de les imatges sovint distorsionades que ens arriben sobre les diferents tradicions religioses que conviuen a Barcelona.

Vesak 2016

El diumenge 22 de maig la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes va organitzar la celebració del Vesak 2016, l'esdeveniment budista més commemorat a tot el món. 

L'acte conjunt de les diferents tradicions budistes de Catalunya va tenir lloc a la Torre Jussana i, entre altres activitats, es va realitzar una lectura de textos en què va participar el Centre Zen de Barcelona (membre de la CEEB).

José Carlos Valdés va llegir, entre d'altres, el poema "Escrit per atzar a la muntanya" del Mestre Yoka Daichi

 "L’home de l´ermita surt a l´exterior. 

Les condicions de la tranquil.litat s’han d’observar en un lloc sorollós.

La  veritable persona que  busca  la  Via no roman mes enllà dels núvols.

Si  som mushin (l’esperit buit)

cada lloc és una muntanya".